Back The Velvet Underground & Nico Azerbaijani The Velvet Underground & Nico Bulgarian The Velvet Underground & Nico Czech The Velvet Underground & Nico German The Velvet Underground & Nico Greek The Velvet Underground & Nico English The Velvet Underground & Nico Spanish ولوت آندرگراوند و نیکو Persian The Velvet Underground & Nico Finnish The Velvet Underground and Nico French
| Tipus | Àlbum | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Artista | The Velvet Underground & Nico | ||||
| Publicat | 12 de març del 1967 | ||||
| Enregistrat | Tracks S1:3, S1:5-6; S2:2-5 Abril 1966 Scepter Studios, Nova York Tracks S1:2, S1:4, S2:1 Maig 1966 T.T.G. Studios, Hollywood Track S1:1 Novembre 1966 Mayfair Studios, Nova York | ||||
| Gènere | Rock, art rock | ||||
| Durada | 48:51 | ||||
| Llengua | anglès  | ||||
| Discogràfica | Verve (V/V6-5008) | ||||
| Portada | Andy Warhol | ||||
| Productor | Andy Warhol | ||||
| Crítiques |
enllaç enllaç | ||||
Pistes | |||||
| Cronologia | |||||
White Light/White Heat (1968) | |||||
| Cronologia de Nico | |||||
|
|||||
| → | |||||
  | |||||
The Velvet Underground and Nico és el primer disc de la banda de Nova York The Velvet Underground.
Es considera avui dia un dels àlbums de rock més influents de tots els temps. Va sortir al mercat al març de 1967, encara que havia estat enregistrat gairebé un any abans, trobant-se després amb diferents problemes, primer de censura i posteriorment de realització per la inusual portada.
Al final, van aconseguir un contracte amb el segell de jazz Verve Records, que en aquella època també va editar discos de The Mothers of Invention, el grup de rock avantguardista de Frank Zappa. Aquest disc és molt famós també pel disseny de portada d'Andy Warhol, llavors mànager del grup. Es tracta de la imatge d'un plàtan pop, al més pur estil de l'artista, amb una invitació a pelar-ho (Peel slowly and see).
En diferents edicions de l'àlbum, inclosa la primera, el plàtan és una calcomania que tapa una imatge fàlica d'un plàtan rosat sense pell. La contraportada de la primera edició contenia una projecció del show Exploding Plastic Inevitable.
Eric Emerson, un dels ballarins de l'espectacle, va demandar a la discogràfica per utilitzar la seva imatge sense rebre res a canvi. L'àlbum, que es trobava en el lloc 171 del Billboard i en franc ascens, va desaparèixer de les botigues pràcticament de la nit al dia.